| 
ORTOCAPSA NÚMERO 10: La essa sorda i la essa sonora.
La essa sorda
La S és la fricativa que planteja més complicacions
ortogràfiques: unes vegades a causa de la dificultat que tenen
algunes persones per distingir els seus dos sons; d’altres
perquè hem distorsionat la pronunciació de certs mots.
La S sorda: com quan amb un dit a la boca feim callar algú.
La S sonora: com quan imitam el brunzit de les abelles.
El so de la S sorda es pot representar per
S/ SS/ C/ Ç.
a) Escriurem Ç:
-Davant A/ O/ U (però mai davant E/ I): LLIÇÓ/ PLAÇA/ FORÇUT
-Les paraules que acaben en –ENÇA/ -ANÇA: VENJANÇA/ NAIXENÇA
b) Posarem S:
-Després dels prefixos clàssics com A-/ ANTE-/ ANTI-/ AUTO-/
BI-/ CONTRA-/ DECA/ ECO-/ ENTRE-/ FOTO-/ HETERO-/ HIPO-/ MONO-/
MORFO-/ PARA-/ PRE-/ SEMI-/ SOBRE-/ TRI-/ ULTRA-/ VICE-, entre
d’altres: HETEROSEXUAL/ ANTESALA/ MORFOSINTAXI…
-En les paraules compostes quan el segon element comença per
S, tant si van junts com separats per un guionet: ESCLATA-SANG/
HOMOSEXUAL…
c) Posarem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-En els mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/
GENTUSSA
-En els femenins formats amb el sufix -ESSA: BARONESSA/ ABADESSA/
JUTGESSA…
-A les paraules acabades en –GRESSOR/ -PRESSOR/ -MISSOR i
derivats: REPRESSOR/ COMISSIÓ/ TRANSGRESSOR…
-Excepcionalment, en uns quants plurals com: QUALSSEVOL/ QUALSSEVULLA
-En unes quantes paraules compostes iniciades per TRANS i
seguides per un element que comenci per S: TRANSSIBERIÀ/ TRANSSEXUAL/
TRANSSUBSTANCIAL…
d) NO posarem mai:
-SS/ Ç a principi de mot (excepte l’arcaisme “ÇO”=això)
-SS/ C (fricativa) a final de mot.
-Ç davant e/i
-SS darrere consonant
e) Normalment i com a orientació, a una Z/C/Ç d’altres llengües
romàniques, en català li sol correspondre C/Ç: PLAÇA/ CANÇÓ;
si la lletra és una S, en català li correspondrà una S/SS:
/ SESSIÓ/ SIGNE…
EXCEPCIONS 
| ARRISSAR |
BARNÚS |
ARRÒS |
CASSOLA |
| CARROSSA |
CERVESA |
DANSA |
EIVISSA |
| EMBARASSAR |
DISFRESSA |
LLAPIS |
MASSAPÀ |
| MASSÍS |
MOSSO |
MESCLAR |
MOSTASSA |
| PISSARRA |
PÒLISSA |
SABATA |
SANEFA |
| SARSUELA |
SARDENYA |
SUÏSSA |
TAPISSAR |
| TASSA |
TROS |
TERRASSA |
VERNÍS |
| SÒCOL |
SOFRE |
SAFAREIG |
TOSSUT |
| BESNÉT |
CALABÓS |
GESSAMÍ |
MORDASSA |
| SARAGOSSA |
SUCRE |
MESQUITA |
POLISSÓ |
| QUARS |
SALPAR |
SENTINELLA |
SÈQUIA |
| TASSÓ |
XERÈS |
TERRISSA |
IGNASI |
La essa sonora
Només hi ha dues formes de representar la S sonora: S/ Z.
a) Posarem Z:
-A principi de mot: ZEBRA/ ZERO/ ZOOLÒGIC
-Després de consonant: COLZE/ PINZELL/ DOTZE/ SENZILLESA/
ALZINA…
EXCEPCIONS
Els composts de –DINS-/ -FONS-/ -TRANS-: ENFONSAR/ ENDINSAR/
TRANSIGIR que cal pronunciar amb S sonora.
b) Posarem S:
-Entre vocals en la majoria de casos: ESTUPIDESA/ DESEMBRE/
TRISTESA/ CASA…
EXCEPCIONS
Alguns cultismes com: TRAPEZI/ AMAZONA/ NAZI/ OZÓ/ BIZANTÍ/
PROTOZOU…
CASOS ESPECIALS AMB S SONORA
| ANESTÈSIA |
ADHESIÓ |
ARRASAR |
ÀSIA |
| ASIL |
BASÍLICA |
CASINO |
CENTÈSIM |
| CÈSAR |
COHESIÓ |
CONCISIÓ |
CORROSIÓ |
| DECISIÓ |
ENTUSIASME |
EPISODI |
EXCLUSIU |
| EXPLOSIÓ |
FASE |
FRASE |
GASOS |
| INCLUSIÓ |
INVALIDESA |
LESIÓ |
MEDUSA |
| MUSULMÀ |
NASAL |
OBESITAT |
PAISATGE |
| PAÏSOS |
PARÀSIT |
PRECISIÓ |
PRESUMPTE |
| PROSÒDIA |
RESIDU |
SUSANNA |
TUNÍSIA |
| IGNASI |
DESEMBRE |
|
|
CASOS ESPECIALS QUE EN SINGULAR
VAN SENSE S FINAL
| PARÈNTESI |
DIÈRESI |
ANÀLISI |
PERÍFRASI |
| APOTEOSI |
CATEQUESI |
ÈMFASI |
HIPÒTESI |
| ARTROSI |
FIBROSI |
ÈXTASI |
PARÀFRASI |
| GÈNESI |
TESI |
PARÀLISI |
DIÀLISI |
| DOSI |
DIÒCESI |
PRÒTESI |
OASI |
| TUBERCULOSI |
SIMPOSI |
METAMORFOSI |
CRISI |
I alguna més, amb els seus derivats.
|
