Conselleria d'Interior > Escola Balear d'Administració Pública (ebap)
 

  Versió 1.0 / 2005 / Nivell B
ORTOCAPSES
01 L'alfabet català. Síl·labes i diftongs.
02 La a/e i la o/u.
03 La B/V. El cas de la H.
04 L'accent i la dièresi.
05 Les consonants oclusives.
06 Les consonants nasals.
07 Les laterals i les vibrants. La ela geminada.
08 Les consonants fricatives i les africades. Els grups IX/X; G/J; TX/IG.
09 La essa sorda.
10 La essa sonora.
MORFOCAPSES
01 El substantiu. Gènere i nombre.
02 L'article. L’apòstrof. L'article personal. Contraccions. El LO neutre.
03 Demostratius i possessius. Quantificadors i indefinits.
04 L'adjectiu. Gènere i nombre. El pronom personal: qüestions generals.
05 L'oració: estructura i tipologia. L'oració simple i l'oració composta.
06 El verb i la conjugació en català. La conjugació regular. Els verbs models.
07 La conjugació irregular. Irregularitats ortogràfiques. Els verbs acabats en -DRE, -LER, -ÈIXER.
08 Irregularitats d'ús freqüent: haver, ser, estar, dir, dur, venir, anar, fer, etc.
09 El pronom feble. Aspectes morfològics i sintàctics. La substitució pronominal senzilla.
10 Adverbi, preposició i conjunció: qüestions inicials.
MULTICAPSES
01 Conceptes lèxics. Sinonímia i antonímia. Polisèmia i homonímia.
02 La derivació. Els afixos. Els composts. El guionet.
03 Expressió escrita: puntuació, majúscules i minúscules. Sigles, abreviatures i símbols.
04 Documents escrits: la nota, l'avís, la notícia, els impresos, la invitació, els anuncis, la postal, la carta formal i la informal, la sol·licitud.
05 La llengua catalana. El domini lingüístic.
06 Varietats geogràfiques: els dialectes.
07 Nivells de llenguatge i registres.
08 La llengua estàndard.
09 La llengua a l'edat mitjana. Esplendor i Decadència.
10 La Renaixença. El segle XX.

ORTOCAPSA NÚMERO 9: La essa sorda.

La essa sorda

La S és la fricativa que planteja més problemes a l’hora d’escriure a causa de la dificultat que tenen algunes persones per destriar els seus dos sons o també per la pronúncia defectuosa de certes paraules. Hem de distingir la S sorda (que no produeix vibració de cordes vocals), per exemple quan amb un dit a la boca feim callar algú, de la sonora (que sí en produeix), quan imitam el brunzit de les abelles.

El so de la S sorda es pot representar per S/ SS/ C/ Ç.

a) Escriurem Ç:
-Davant A/ O/ U, però mai davant e/ i: LLIÇÓ / PLAÇA / FORÇUT
-Les paraules que acaben en –ENÇA / -ANÇA: VENJANÇA / NAIXENÇA

b) Posarem S:
-Després dels prefixos del tipus A-/ ANTE-/ ANTI-/ AUTO-/ BI-/ CONTRA-/ ECO-/ ENTRE-/ FOTO-/ HETERO-/ HIPO-/ MONO-/ MORFO-/PARA-/ PRE-/ SEMI-/ SOBRE-/ TRI-/ ULTRA-/ VICE-, entre d’altres: HETEROSEXUAL/ ANTESALA…

c) NO posarem mai:
-SS/ Ç a principi de mot (excepte l’arcaisme “ÇO”=això)
-SS/ C (fricativa) a final de mot.
-Ç davant e/i
-SS darrere consonant (excepte uns pocs plurals: qualssevol/ transsiberià/ transsexual)

d) Posarem SS:
-Entre vocals: TASSA/ POLISSÓ/ PASSAR/ ROSSA
-Mots amb els sufixos –ASSA/ -ISSA/ -ÍSSIM/ -USSA: BARCASSA/ GENTUSSA

CASOS ESPECIALS QUE HEM DE RECORDAR


EMISSORA DISCUSSIÓ DISSOLDRE AGRESSOR
OPRESSOR EXCESSIU PREMISSA ABADESSA
COMTESSA DUQUESSA JUTGESSA METGESSA
IMPRESSIÓ DIMISSIÓ IMPRESSIÓ COMISSIÓ


e) Normalment i orientativament, a una Z/C/Ç d’altres llengües romàniques, en català li correspon C/Ç; si la lletra és una S, en català correspon S/SS: PLAÇA/ CANÇÓ/ SESSIÓ/ SIGNE…


EXCEPCIONS

ARRISSAR BARNÚS ARRÒS CASSOLA
CARROSSA CERVESA DANSA EIVISSA
EMBARASSAR DISFRESSA LLAPIS MASSAPÀ
MASSÍS MOSSO MESCLAR MOSTASSA
PISSARRA PÒLISSA SABATA SANEFA
SARSUELA SARDENYA SUÏSSA TAPISSAR
TASSA TROS TERRASSA VERNÍS

 



TUTORIA
Bústia.
(Usuaris registrats)
Sol.licitud d'inscripció.

MISCEL·LÀNIA D'AUTORS (Lectura)
Salvador Galmés.

Portada