ORTOCAPSA NÚMERO 1: L'alfabet
català. Síl·labes i diftongs.
L'alfabet català
L’alfabet català La llengua catalana fa servir vint-i-sis
lletres per expressar-se per escrit, encara que algunes,
com la G, tenen més d’un so: GELAT/ GAS. Altres
vegades a un mateix so li correspon més d’una lletra: CASA/
FEBRE. Observau la llista. Els signes escrits entre
claudàtors [ ] representen els sons.
| |
LLETRA |
NOM |
SO EXEMPLES |
| 1 |
a |
a |
[a] casa |
| 2 |
b |
be |
[b] ball
[p] tub |
| 3 |
c |
ce |
[s] cel
[k] capsa |
| 4 |
d |
de |
[d] dissabte |
| 5 |
e |
e |
[e] faré (tancada)
[ ]
pare (neutra)
[ ]
cel (oberta) |
| 6 |
f |
efa |
[f] filla |
| 7 |
g |
ge |
[g] gas
[j] gel
[k] filòleg |
| 8 |
h |
hac |
[Ø] hivernal
[h] Hèlsinki |
| 9 |
i |
i |
[i] fil
[j] iogurt |
| 10 |
j |
jota |
[ ] joc |
| 11 |
k |
ca |
[k] karateka |
| 12 |
l |
ela |
[l] lila |
| 13 |
m |
ema |
[m] murada |
| 14 |
n |
ena |
[n] nasal |
| 15 |
o |
o |
[o] pop (o tancada)
[ ]
porta (o oberta) |
| 16 |
p |
pe |
[p] pala |
| 17 |
q |
cu |
[k] pasqua |
| 18 |
r |
erra |
[ ]
ratolinet
[r] efímera
[Ø] xiular |
| 19 |
s |
essa |
[s] sabata
[z] casa |
| 20 |
t |
te |
[t] taló |
| 21 |
u |
u |
[u] ruc
[w] quadern |
| 22 |
v |
ve (baixa) |
[v] vila |
| 23 |
w |
ve doble |
[v] wagnerià
[w] whisky |
| 24 |
x |
ics / xeix |
[ ]
xarop
[ks] taxi |
| 25 |
y |
i grega |
[y] York |
| 26 |
z |
zeta |
[z] zoo |
També hi ha altres signes, que anomenam popularment lletres,
però en realitat són variants gràfiques de
les ja esmentades:
ç |
ce trencada |
[s] cançó |
ll |
ela doble |
[l] llauna |
l·l |
ela geminada |
[ll] síl·laba |
Finalment, usam els DÍGRAFS o combinació de dues
lletres que sonen com una sola tota sola:
QU (taques) |
TZ (dotze) |
TJ (platja) |
GU (guerra) |
IX (caixer) |
IG (puig) |
NY (banya) |
TX (butxaca) |
TG (paisatge) |
La síl·laba i el diftong
La síl·laba és una part de la paraula, pronunciada d’un sol
cop de veu. En català no hi pot haver síl·laba si no hi ha
vocal: HIS TÒ RI A / PA / U NI VER SI TAT / PLAT JA
Dues vocals juntes dins una paraula poden pronunciar-se com
una sola síl·laba i formen DIFTONG, o bé separadament i formen
HIAT.
Quan hi ha diftong, una de les vocals sempre és dèbil -i
o u-, i pot anar davant o darrere.
Si la síl·laba acaba en vocal dèbil el diftong es
diu DECREIXENT: CAU RE / ES TIU / NOU.
Si acaba en vocal forta –a, e, o- el diftong es diu
CREIXENT: LLEN GUA / IO GURT / HIAT.
Els diftongs creixents només es produeixen
en tres situacions:
a) vocal forta darrere dígraf QU / GU: PAS QUA / SE QÜÈN CI
A / AI GUA
b) vocal forta darrere I / U / HI / HU inicials: IAN QUI /
IOT / IO GURT
c) la i o la u són intervocàliques: DI UEN / JO IES / FI DE
UET.
Els diftongs aparents no inclosos en cap d’aquests tres casos
no són tals, es tracta de HIATS.
De totes les síl·labes que pot tenir una paraula, UNA i només
una és la TÒNICA. Les altres són ÀTONES. La síl·laba tónica
és aquella en què “descansa” la veu quan la pronunciam: MI
RA CU LÓS / FRE QÜÈN CI A / PAI SAT GE/
PLAT JA/ SE RE NOR
Quan escrivim, si ens veim obligats a tallar una paraula al
final de la línia perquè no hi cap tota, hem de tenir present
que només es permet separar-la entre síl·laba i síl·laba
i que no és correcte deixar una lletra tota sola al final
o al principi d’una línia. També hem de saber que els dígrafs
NY-LL-QU-GU no es poden separar, sinó que s’han d’integrar
a la mateixa síl·laba: CA LLA / BA NYA. En canvi els altres
dígrafs s’han de separar i deixar una lletra a cada síl·laba:
DOT ZE / FER RO / BAS SA.
|
