| 
MORFOCAPSA
NÚMERO 4: L'adjectiu.
Gènere i nombre. El pronom personal: qüestions
generals.
L’adjectiu. Gènere i nombre
La finalitat principal de l’adjectiu és la d’acompanyar
el nom i de modificar el seu significat. Atenent al gènere,
es classifiquen en variables (els que tenen
dues formes diferents, una per al masculí i una per
al femení); i en invariables (els
que només tenen una única forma per al masculí
i per al femení).
La majoria són variables o de dues
terminacions:
- La gran majoria formen el femení afegint una A al
masculí, i el plural afegint una S al singular: FORT/
FORTA// FORTS/ FORTES/// PETIT/ PETITA// PETITS/ PETITES
- Alguns casos impliquen algun canvi ortogràfic: ESCLAU/
ESCLAVA // SA/ SANA // PORUC/ PORUGA
// GENUÍ/ GENUÏNA…
- Els acabats en –S/ -Ç/ -X/ -IX/ -TX fan el
plural masculí en –OS: FLUIX/ FLUIXOS // FALS/
FALSOS //
DOLÇ/ DOLÇOS…
- Molts dels acabats en –S, generalment la dupliquen
en el plural: GROS/ GROSSOS// ROS/ ROSSOS…
- Els acabats en –SC/ -ST/ -XT/ -IG tenen la particularitat
de tenir doble plural masculí: FRESCS o FRESCOS/ TRISTS
o TRISTOS/ MIXTS o MIXTOS…
Els invariables o d’una sola terminació,
són els acabats en:
–BLE/ -AL/ -EL/ -IL/ -AR/ -OR/ -ANT/ -ENT/ -A/ -E: ESTABLE/
JUVENIL/ ELEGANT/ PITJOR/ BELGA/ RUDE
EXCEPCIONS 
MAL/ PARAL·LEL/ TRANQUIL/ RAR/ CAR/ INCOLOR/ ATENT/
AGRE/ POBRE que tenen una forma per al masculí i una
altra per al femení.
També hi ha adjectius que tenen una terminació
en el singular, però dues en el plural. Són
els acabats en –Ç: FELIÇ/ FELIÇ/
FELIÇOS/ FELICES…
El pronom personal: qüestions generals
És la paraula que en substitueix una altra ja referida
o sobreentesa que n’evita la repetició: VÉNS
DEL MERCAT?/ SÍ EN VÉNC. Els pronoms
sempre fan referència a les persones gramaticals (
d’aquí el nom) i que són tres. La primera,
la que parla. La segona, la que escolta. La tercera, aquella
de qui es parla. Aquestes “persones” no necessàriament
han de ser “humanes”, pot tractar-se d’éssers
inanimats.
Els classificam en dos grups: pronoms forts (són formes
tòniques o accentuades) i febles (formes àtones
o inaccentuades).
Formes de pronoms personals forts
| PERSONA |
SINGULAR |
PLURAL |
| 1a |
JO/ MI |
NOSALTRES |
| 2a |
TU/ VÓS/ VOSTÈ |
VOSALTRES/ VOSTÈS |
| 3a |
ELL/ ELLA/ SI |
ELLS/ ELLES/ SI |
- Els pronoms forts fan sempre la funció de subjecte
o de complement preposicional (format per preposició
+ nom).
- Després de preposició (excepte ENTRE/ SEGONS/
SENSE) sempre usarem MI i no JO, llevat de les excepcions
citades: M’HO DIU A MI/ HO FA SENSE JO
Formes de pronoms febles (bàsiques)
| PERSONA |
SINGULAR |
PLURAL |
| 1a |
EM/ ME |
ENS/NOS |
| 2a |
ET/ TE |
US/ VOS |
| 3a |
ES/ SE |
ELS/ LOS |
| Neutre |
HO |
|
| Adverbial |
EN/ NE/ HI |
|
- No hem de confondre VÓS (tractament personal) amb
VOS (pronom feble).
- Aquests pronoms presenten altres formes segons vagin col·locades
davant o darrere el verb, i si aquest comença per vocal
o per consonant i que ja anirem estudiant.
- La funció sintàctica dels pronoms febles sempre
és la de complement directe (CD), indirecte (CI), atribut
(ATR), etc.
|
