Conselleria d'Interior > Escola Balear d'Administració Pública (ebap)
 

  Versió 1.0 / 2005 / Nivell B
ORTOCAPSES
01 L'alfabet català. Síl·labes i diftongs.
02 La a/e i la o/u.
03 La B/V. El cas de la H.
04 L'accent i la dièresi.
05 Les consonants oclusives.
06 Les consonants nasals.
07 Les laterals i les vibrants. La ela geminada.
08 Les consonants fricatives i les africades. Els grups IX/X; G/J; TX/IG.
09 La essa sorda.
10 La essa sonora.
MORFOCAPSES
01 El substantiu. Gènere i nombre.
02 L'article. L’apòstrof. L'article personal. Contraccions. El LO neutre.
03 Demostratius i possessius. Quantificadors i indefinits.
04 L'adjectiu. Gènere i nombre. El pronom personal: qüestions generals.
05 L'oració: estructura i tipologia. L'oració simple i l'oració composta.
06 El verb i la conjugació en català. La conjugació regular. Els verbs models.
07 La conjugació irregular. Irregularitats ortogràfiques. Els verbs acabats en -DRE, -LER, -ÈIXER.
08 Irregularitats d'ús freqüent: haver, ser, estar, dir, dur, venir, anar, fer, etc.
09 El pronom feble. Aspectes morfològics i sintàctics. La substitució pronominal senzilla.
10 Adverbi, preposició i conjunció: qüestions inicials.
MULTICAPSES
01 Conceptes lèxics. Sinonímia i antonímia. Polisèmia i homonímia.
02 La derivació. Els afixos. Els composts. El guionet.
03 Expressió escrita: puntuació, majúscules i minúscules. Sigles, abreviatures i símbols.
04 Documents escrits: la nota, l'avís, la notícia, els impresos, la invitació, els anuncis, la postal, la carta formal i la informal, la sol·licitud.
05 La llengua catalana. El domini lingüístic.
06 Varietats geogràfiques: els dialectes.
07 Nivells de llenguatge i registres.
08 La llengua estàndard.
09 La llengua a l'edat mitjana. Esplendor i Decadència.
10 La Renaixença. El segle XX.

MORFOCAPSA NÚMERO 4: L'adjectiu. Gènere i nombre. El pronom personal: qüestions generals.

L’adjectiu. Gènere i nombre

La finalitat principal de l’adjectiu és la d’acompanyar el nom i de modificar el seu significat. Atenent al gènere, es classifiquen en variables (els que tenen dues formes diferents, una per al masculí i una per al femení); i en invariables (els que només tenen una única forma per al masculí i per al femení).

La majoria són variables o de dues terminacions:

- La gran majoria formen el femení afegint una A al masculí, i el plural afegint una S al singular: FORT/ FORTA// FORTS/ FORTES/// PETIT/ PETITA// PETITS/ PETITES

- Alguns casos impliquen algun canvi ortogràfic: ESCLAU/ ESCLAVA // SA/ SANA // PORUC/ PORUGA // GENUÍ/ GENUÏNA…

- Els acabats en –S/ -Ç/ -X/ -IX/ -TX fan el plural masculí en –OS: FLUIX/ FLUIXOS // FALS/ FALSOS //
DOLÇ/ DOLÇOS…

- Molts dels acabats en –S, generalment la dupliquen en el plural: GROS/ GROSSOS// ROS/ ROSSOS…

- Els acabats en –SC/ -ST/ -XT/ -IG tenen la particularitat de tenir doble plural masculí: FRESCS o FRESCOS/ TRISTS o TRISTOS/ MIXTS o MIXTOS…

Els invariables o d’una sola terminació, són els acabats en:
–BLE/ -AL/ -EL/ -IL/ -AR/ -OR/ -ANT/ -ENT/ -A/ -E: ESTABLE/ JUVENIL/ ELEGANT/ PITJOR/ BELGA/ RUDE


EXCEPCIONS

MAL/ PARAL·LEL/ TRANQUIL/ RAR/ CAR/ INCOLOR/ ATENT/ AGRE/ POBRE que tenen una forma per al masculí i una altra per al femení.

També hi ha adjectius que tenen una terminació en el singular, però dues en el plural. Són els acabats en –Ç: FELIÇ/ FELIÇ/ FELIÇOS/ FELICES…


El pronom personal: qüestions generals

És la paraula que en substitueix una altra ja referida o sobreentesa que n’evita la repetició: VÉNS DEL MERCAT?/ SÍ EN VÉNC. Els pronoms sempre fan referència a les persones gramaticals ( d’aquí el nom) i que són tres. La primera, la que parla. La segona, la que escolta. La tercera, aquella de qui es parla. Aquestes “persones” no necessàriament han de ser “humanes”, pot tractar-se d’éssers inanimats.
Els classificam en dos grups: pronoms forts (són formes tòniques o accentuades) i febles (formes àtones o inaccentuades).

Formes de pronoms personals forts

PERSONA SINGULAR PLURAL
1a JO/ MI NOSALTRES
2a TU/ VÓS/ VOSTÈ VOSALTRES/ VOSTÈS
3a ELL/ ELLA/ SI ELLS/ ELLES/ SI

- Els pronoms forts fan sempre la funció de subjecte o de complement preposicional (format per preposició + nom).
- Després de preposició (excepte ENTRE/ SEGONS/ SENSE) sempre usarem MI i no JO, llevat de les excepcions citades: M’HO DIU A MI/ HO FA SENSE JO

Formes de pronoms febles (bàsiques)

PERSONA SINGULAR PLURAL
1a EM/ ME ENS/NOS
2a ET/ TE US/ VOS
3a ES/ SE ELS/ LOS
Neutre HO  
Adverbial EN/ NE/ HI  


- No hem de confondre VÓS (tractament personal) amb VOS (pronom feble).
- Aquests pronoms presenten altres formes segons vagin col·locades davant o darrere el verb, i si aquest comença per vocal o per consonant i que ja anirem estudiant.
- La funció sintàctica dels pronoms febles sempre és la de complement directe (CD), indirecte (CI), atribut (ATR), etc.

 



TUTORIA
Bústia.
(Usuaris registrats)
Sol.licitud d'inscripció.

MISCEL·LÀNIA D'AUTORS (Lectura)
Francesc de Borja Moll.

Portada