| 
MORFOCAPSA
NÚMERO 3: Demostratius
i possessius. Quantificadors i indefinits.
Demostratius
També són uns determinants com l’article,
però indiquen proximitat o llunyania. Els de proximitat
són AQUEST/ AQUESTA / AQUESTS / AQUESTES. Els que expressen
llunyania són AQUELL / AQUELLA / AQUELLS / AQUELLES.
Existeix una tercera forma de proximitat respecte del que
escolta, AQUEIX / AQUEIXA / AQUEIXOS / AQUEIXES, però
actualment s'usen molt poc.
Les mateixes formes esmentades serveixen per fer de pronoms
quan en lloc d’acompanyar un nom, el substitueixen.
Finalment existeixen les formes AIXÒ/ ALLÒ que
sempre actuen com a pronoms, mai de determinants (és
a dir, acompanyants del substantiu).
Possessius
També es tracta de determinants, però per indicar
pertinença o propietat. Hi ha formes tòniques
(precedides d’article, que són les més
usuals) i formes àtones (sense article i d’ús
molt restringit al parentiu). Les formes tòniques són:
| |
|
masculí |
femení |
masculí |
femení |
| Un posseïdor |
1ª persona |
EL MEU |
LA MEVA |
ELS MEUS |
LES MEVES |
| |
2ª persona |
EL TEU |
LA TEVA |
ELS TEUS |
LES TEVES |
| |
3ª persona |
EL SEU |
LA SEVA |
ELS SEUS |
LES SEVES |
| Més d'un posseïdor |
1ª persona |
EL NOSTRE |
LA NOSTRA |
ELS NOSTRES |
LES NOSTRES |
| |
2ª persona |
EL VOSTRE |
LA VOSTRA |
ELS VOSTRES |
LES VOSTRES |
| |
3ª persona |
EL SEU |
LA SEVA |
ELS SEUS |
LES SEVES |
En algunes zones, balear i valenciana principalment, fan
el femení en U en lloc de V: MEUA/ TEUA/ SEUA…
Aquestes formes són admissibles, encara que sempre
són preferibles les altres, especialment en registres
més formals.
Les formes àtones es redueixen a MON/
MA/ MOS/ MES// TON/ TA/ TOS/ TES// SON/ SA/ SOS/ SES: MA GERMANA/
MOS PARES/ TOS ONCLES.
També els possessius poden fer la funció de
pronom quan substitueixen el nom en lloc d'acompanyar-lo:
ÉS EL TEU (determinant) PARE I ARA ET PRESENTARÉ
EL MEU(pronom)
Quantificadors
Indiquen quantitat i poden ser NUMERALS (quan precisen la
quantitat) i QUANTITATIUS (quan són més imprecisos).
Els numerals es classifiquen en:
a) Cardinals.
- Quantitat exacta. El nom dels nombres: QUATRE/ CATORZE
-UN i DOS tenen masculí i femení: UN/ UNA //
DOS/ DUES
-Les desenes acaben en –A: CINQUANTA/ SETANTA
-Els VINT duen la I entre guionets: VINT-I-DOS/ VINT-I-NOU
-Posam guionet entre Desenes i Unitats i entre Unitats i Centenes
(D-U-C):
TRENTA-SET/ DOS-CENTS/ CINC-CENTS/ MIL VUITANTA-VUIT
b) Ordinals.
- Ordre o posició. Tots tenen gènere i nombre:
SEGON/ QUART
- A partir del CINQUÈ, tots es formen afegint –È/
-ENA/ -ENS/ -ENES al
cardinal: ONZE/ ONZÈ// VINT-I-QUATRE/ VINT-I-QUATRENA
EDICIÓ…
c) Partitius.
- Expressen una part del tot. Tenen la mateixa forma dels
ordinals (excepte MIG (o meitat)/ TERÇ
(o tercera)/ QUART (o quarter)/ DÈCIM/ CENTÈSIM/
MIL·LÈSIM) i també gènere i nombre:
TERÇ/TERÇOS/ TERÇA/ TERCES
d) Multiplicatius.
- Indiquen acumulació d’unitats: DOBLE/ TRIPLE/
QUÀDRUPLE/ QUÍNTUPLE/ SÈXTUPLE/
SÈPTUPLE/ ÒCTUPLE/ NÒNUPLE/ DÈCUPLE/
CÈNTUPLE
Els quantitatius expressen quantitat però
de forma imprecisa. Poden ser variables (amb flexió
de gènere i nombre) com QUANT, -a, -s, -es/ TANT/ MOLT/
POC/ BASTANT; o invariables com MASSA/ FORÇA/ PROU…
Els indefinits
També els indefinits poden fer de determinants i de
pronoms segons si acompanyen o substitueixen el nom. Les formes
més usuals són: ALGUN/ UN/ ALTRE/ TAL/ QUALSEVOL/
QUALSEVULLA/ CERT/ CAP/ NI UN/ CADA/ CADA UN/ TOT/ AMBDÓS/
MATEIX… i la seva flexió de gènere i nombre
corresponent.
CASOS ESPECIALS QUE HEM D'OBSERVAR
- ALGO l'hem de substituir per ALGUNA COSA/ RES…
- ELS DEMÉS l'hem de substituir per ELS ALTRES/ LA
RESTA…
- El plural de QUALSEVOL i QUALSEVULLA és
QUALSSEVOL / QUALSSEVULLA
|
